Escola de Chartres

L'Escola de Chartres és un corrent de la filosofia medieval desenvolupat als segles xi i xiii al voltant de Chartres. Va ser fundada per Fulbert (960-1028). Presenten influències de Plató (llegit per Agustí d'Hipona), Macrobi i Boeci. El seu pensament es pot resumir en els següents punts:

• l'U neopitagòric és en realitat Déu
• Plató prefigura en els seus dos mons la Terra i el Cel que proclama el cristianisme
• L'objectiu de tot filòsof és assolir el màxim saber, unint el trivium i el quadrivium
• Hi ha compatibilitat entre la filosofia grega i la religió
• Panteisme

Els pensadors pertanyents a aquesta escola són Bernard de Chartres, Fulbert de Chartres, Guillem de Conches, Joan de Salisbury, Bernard Silvestre, Thierry de Chartres, Gilbert de Poitiers, Yves de Chartres i Clarembald d'Arràs. Van destacar per l'impuls donat a l'educació, preparant el camí per a l'escolàstica.^[1]